F.A.Q.

Què és un projecte LIFE+?

El programa LIFE+ és un instrument de la Unió Europea que finança projectes que contribueixen al desenvolupament i a l'aplicació de la política comunitària en l'àmbit del medi ambient.

En funció de la temàtica, els projectes s'emmarquen en un d'aquest dos subprogrames:

  • Subprograma LIFE de Medi Ambient, on les àrees de "medi ambient i eficiència dels recursos", "natura i biodiversitat" i "informació i governança mediambiental" són prioritàries.
  • Subprograma LIFE d'Acció pel Clima, on les àrees de "mitigació", "adaptació" i " governança i informació climàtica" són prioritàries.

Si voleu llegir més sobre els programa LIFE+ :

- Legislació

- F.A.Q. LIFE+

Què són els gasos d’efecte hivernacle (GEH)?

GEH són les sigles en català de Gasos d'Efecte Hivernacle, les sigles en castellà són GEI (Gases de Efecto Invernadero) i en anglès GHG (Greenhouse Gases).

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura adient per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos presents de forma natural a l'atmosfera (com són el CO2, el vapor d'aigua, el metà i l'ozó) impedeixen que part de la radiació externa que rebota en la superfície de la Terra escapi a l'espai de nou. De no existir aquest fenomen (que és molt similar al que passa als hivernacles, amb la diferència que els hivernacles utilitzen el vidre o plàstic en comptes de gasos) la Terra es glaçaria.

El problema apareix quan la concentració d'alguns dels GEH (com el CO2 , N2O i CH4) a l'atmosfera s'ha vist augmentada de forma molt important per les accions humanes (antropogèniques) i ha provocat un increment de l'efecte hivernacle, i per tant que la temperatura del planeta (tant de l'atmosfera com dels oceans) hagi augmentat en l'últim segle. Un augment continuat de la temperatura pot tenir conseqüències molt importants com ara la fusió de bona part dels casquets polars, amb la conseqüent inundació de les zones costaneres densament poblades.

Són moltes les activitats humanes (per exemple: indústria, agricultura, transport, etc.) que emeten grans quantitats de GEH a l’atmosfera contribuint a l’augment de l'efecte hivernacle, i per tant, a l'escalfament global i al canvi climàtic.

Quina diferència hi ha entre mitigació i adaptació al canvi climàtic?

El canvi climàtic és una realitat amb conseqüències importants, per això és essencial que els països adoptin mesures per tal de disminuir o corregir les seves causes (mitigació) així com esmorteir-ne els seus efectes (adaptació).

La reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) és una de les mesures de mitigació més importants, mentre que la potenciació de sistemes de defensa costaners per evitar els impactes de la pujada del nivell del mar és un exemple de mesura d'adaptació.

Aquests dos tipus de mesures no són excloents, sinó del tot complementàries, i és necessari una combinació i sinergia d'ambdues.

La pujada del nivell del mar és només deguda al canvi climàtic?

No, hi ha diferents fenòmens que provoquen la pujada del nivell del mar:

  • Desgel dels casquets polars i expansió tèrmica de l'aigua com a conseqüència de l'escalfament global i del canvi climàtic.
  • Subsidència, que és l'enfonsament natural que pateix un terreny degut al seu propi pes, i que afecta especialment als deltes.

Així doncs, la pujada de nivell del mar és el resultat de la combinació de diferents fenòmens (canvi climàtic i subsidència) que es pot veure agreujat per altres activitats humanes. Per exemple, en el cas del Delta de l'Ebre, la pujada del nivell del mar resultant de l'efecte del canvi climàtic i de la subsidència pròpia de la zona, es veu agreujat pels escassos sediments que el riu hi aporta (actualment retinguts als embassaments).

Què és la subsidència?

La subsidència d'un terreny és l’enfonsament natural (assentament gradual) d’extenses superfícies sense la necessitat que hi hagi cavitats al subsòl. En el cas dels deltes, la principal raó d’aquest fenomen és la compactació del terreny pel propi pes dels materials que ho formen.

Aquest fenomen passa de manera natural al Delta del riu Ebre, però es veu agreujat per la manca de sediments que porta actualment el riu. Amb la construcció, als anys 60 dels embassament de Flix i Riba-roja, el cabal natural d’aigua i de sediments que transportava el riu es va reduir dràsticament. Aquests sediments que baixaven amb el riu, ajudaven a elevar el nivell del terreny (acreció vertical) del Delta. De fet, tradicionalment els arrossaires han fet servir aquests sediments als seus camps d’arròs per elevar el sòl i reduir la salinitat de la terra, la qual és molt perjudicial pel cultiu de l’arròs.

Aquesta pèrdua de terreny està provocant que diverses zones de la franja litoral del Delta estiguin desapareixent, fent més vulnerable al Delta davant les pluges i els temporals de mar, fins al punt que algunes de les zones de cultiu situades més a prop del mar han desaparegut.

Aquesta dinàmica actual es veurà accentuada per la pujada del nivell del mar, afavorida pel canvi climàtic, de tal manera que les pitjors prediccions calculen que aproximadament el 45% de la superfície emergida del delta, es pugui situar per sota del nivell del mar durant aquest segle.

Per tant, es fa necessari un estudi detallat de les zones del Delta de l'Ebre que són més vulnerables a aquesta dinàmica, per a poder establir una priorització de les àrees d’actuació.

Els arrossars emeten gasos d’efecte hivernacle?

Els arrossars, com qualsevol cultiu vegetal, durant la respiració, emet diòxid de carboni (CO2), un gas dels gasos que contribueix a l'efecte hivernacle (GEH). Però, el que fa que aquest cultiu contribueixi especialment a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, és la producció i emissió de metà (CH4), un altre GEH, que té un potencial d’escalfament global fins a 25 cops superior al CO2. Aquest metà és emès pels arrossars quan són cultivats en condicions d’inundació continuada.

Aquesta capa d'aigua permanent als arrossars actua com a barrera que impedeix la difusió de l'oxigen de l'atmosfera cap al sòl. El sòl va quedant totalment anòxic (sense oxigen) creant-se les condicions favorables per al creixement i l'activitat dels bacteris metanògens que descomponen la matèria orgànica de forma anaeròbica (sense oxigen) i, com a resultat d'aquesta descomposició, emeten CH4. Aquest CH4 es difon a l’atmosfera ja sigui a través de l’aigua o a través de la pròpia planta d’arròs.

Tot l'arròs produït al Delta es cultiva en camps inundats gran part de l'any, i arreu del món, el 55% de la producció s'obté també amb aquesta tècnica.

El panell intergovernamental d’experts en canvi climàtic (IPCC) estima que entre un 5% i un 20% de les emissions antropogèniques de CH4 provenen del cultiu de l’arròs. És per això que l’establiment de mesures que mitiguin aquestes emissions de CH4, tindrà un impacte important en la lluita contra el canvi climàtic.

Powered by Plàncton, Divulgació i Serveis Marins & Globals Alls right reserved 2014 © | Nota legal | Admin