B4.- Optimització de les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels arrossars

Nom

B4.- Optimització de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels arrossars

Antecedents

El cultiu d'arròs en camps inundats és considerat una font important d'emissions de GEH; especialment de metà (CH₄) i d'òxid nitrós (N₂O). També s'ha vist que una de les mesures més eficaces per a reduir aquestes emissions sense reduir la producció d'arròs és l'aireig del sòl en moments determinats. La producció d'arròs és una de les activitats més importants al Delta de l'Ebre, i representa un 21% de la producció a tota Espanya. L'arròs es cultiva a gairebé unes 22.000 hectàrees (un 68% del total) de les 32.000 hectàrees de superfície deltaica. No obstant, i malgrat la importància d'aquesta zona com a productora d'arròs, no existeix cap avaluació de les emissions de GEH produïdes per l'activitat arrossera, ni tampoc es té cap coneixement sobre com optimitzar (reduir) aquestes emissions a partir de les diferents pràctiques agrícoles.

Objectiu

Determinar quins són els nivells d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) produïts pels arrossars en funció de les pràctiques agrícoles i de les característiques de les finques.

On

A 10 - 15 arrossars on s'aplicaran diferents pràctiques agrícoles (per exemple, diferents nivells d'inundació, diferents tipus d'adobs, etc.) durant la collita i la post-collita.

Quan

Anys 2015 i 2016

Resultats Esperats

Saber quines pràctiques de gestió dels camps d'arròs minimitzen més les emissions de GEH sense que afecti ni a la producció d'arròs ni a la biodiversitat. Això permetrà establir les bases per a un pla de gestió de les emissions que sigui d'utilitat per al sector arrossaire.